En estos días de verano sería más agradable vivir de noche para no tener que soportar los calores mesetarios ni los bochornos mediterráneos. Y pensando en esto me he acordado del ciclo de canciones de Berlioz, Les nuites d’été.
Veamos a Dame Janet Baker interpretando la canción que más me gusta del ciclo, la No. 2, Le spectre de la rose. Le acompaña la Orquesta Sinfónica de la Radio Danesa bajo la dirección de Herbert Blomstedt, 1972.
Vídeo de jolicrasseux.
RSS - Posts
Aaaaaaaaaaaah Janet Baker, maravillosa!!!
Mei, por la meseta parece que afloja un poco, y en la Ciudad Condal lo tienes fácil: unas paradas de metro y a zambullirte en el Mediterráneo… ahí es nada!
Pues me alegro que esté aflojando en la meseta… Ay, qué lejos está septiembre…
Preciosa la cançó i l’exquisida versió de la senyora Baker. Gràcies a tu, Mei, acabarà agradant-me Berlioz més del que em pensava.
El nou format del blog em resulta molt més còmode i clar.
Salutacions.
Pues no la conocía Mei,
Fantástica la Baker y la letra acompaña a la música que va marchitando la rosa, hasta el final… aqui yace una rosa que todos los reyes van a envidiar
Pues muchas gracias, Mei
Buenas noches y buena semana!
Vaig saber de “Les nuits d’eté”, gràcies a un amic francès que em va passar un disc amb diferents interpretacions de Regine Crespin pocs dies després que la soprano francesa ens deixés per sempre, i he de dir que, com a tu, aquesta “Spectre de la rose” va ser la que més em va agradar. No l’havia sentit per ningú més, i val a dir que aquesta interpretació també m’ha agradat molt. Gràcies, Mei.
M’agrada el “new look” del bloc, però també val a dir que l’altre tenia el seu encant.