Tres dies seguits d’emoció operística a París

Envejo una ciutat que és capaç, en tres dies, de fer possible assistir a tres magnífics espectacles operístics i, que tot i així, encara no siguis capaç de veure tota l’oferta musical de la ciutat.

A París, des de dijous passat i fins dissabte podies gaudir de Les Contes d’Hoffmann, La Juive i el Don Giovanni a la Òpera de La Bastille, i tenint el dot de la ubiqüitat molt desenvolupat, haguéssim pogut gaudir d’un espectacle de ballet al Garnier el dijous per la nit i el divendres, mentre s’estrenava la nova producció de La Juive, gaudir del Castell de Barbablava i Le Journal d’un Disparu, amb la nova posada en escena de La Fura dels Baus, que podrem veure la temporada vinent al Liceu.

Tots tres espectacles, han estat un absolut triomf, tots tres per aspectes diferents, crec jo, i en tots tres casos la resposta del públic m’ha semblat sincera i espontània, viscuda i participada, tot i que jo en algun cas no hi estigui del tot d’acord.

La primera, de com un sol artista pot galvanitzar al seu voltant tota una companyia i portar un espectacle cap el triomf més absolut. Això ho va aconseguir el tenor mexicà, Rolando Villazón a les representacions de Les Contes d’Hoffmann. La resta de la companyia era correcta, però sense les altres figures estel·lars que necessita aquesta òpera, tot i així ell i la seva contagiosa energia, musicalitat i teatralitat va arrossegar a tothom. Una festa vestida amb una producció sensacional de Robert Carsen i una discretíssima direcció orquestral, llàstima.

Opéra National de Paris

Foto: Opéra National de Paris

La segona, de com una posta en escena confosa, buida, antiga i pretensiosa, amb aires de modernitat i molta parafernàlia escènica, ajudada per una inoportuna vaga dels tècnics de llums del teatre, no pot ensorrar les meravelles musicals d’una obra massa poc freqüent, La Juive, i d’unes interpretacions perfectes. Això darrer va ser gràcies a les senyores Antonacci (veure video) i Massis (veure video) i als senyors Schicoff, Osborn i Lloyd (veure video de tots plegats), i al director d’orquestra Daniel Oren. La suma de tot aquest talent, que va ser immens, va confluir per fer d’aquesta representació una fita importantíssima d’aquest any que tot just acabem d’estrenar.

I la tercera, de com una posada en escena, innovadora, brillant, intel·ligent, transgressora, discutible i que en algun moment fa grinyolar la pròpia consistència, és capaç d’esdevenir el galvanitzador d’una companyia compacta, entregada, però no gaire brillant, exceptuant, al meu entendre, la Christine Schäfer, que malgrat cantar un paper que no és l’adequat a les seves característiques vocals, és capaç d’emocionar amb el seu cant. La resta, teatralment perfectes fins a l’extenuació, però sense l’emoció musical que requereix Mozart. Tan sols alguna espurna com la serenata del espectacular baríton suec Peter Mattei, però massa poc per tanta obra. Parlo del Don Giovanni amb la direcció escènica del cineasta i director de teatre Michael Haneke i dirigida de manera massa condicionada per l’escena, del jove Michael Güttler.

dongiovanni1.jpg

Foto: Opéra National de Paris

Tres dies a Paris donant a més a més, per passejar, gaudir d’exposicions, museus, carrers i bulevards, tota una carregada de piles emocionals i artístiques que m’agradaria anar dosificant, per tal de no empatxar-me de tantes delicatessen concentrades en tres dies d’un hivern parisenc gens fred, ni climàtic, ni emocional.

Ximo

Anuncios

Acerca de Joaquim

La vida, un pretext per anar a l'òpera

Publicado el 20 febrero 2007 en Sin categoría y etiquetado en , , , . Guarda el enlace permanente. 5 comentarios.

  1. Soy una amante de la BUENA opera, me encanta Ildebrando d’Arcangelo, Juan Diego Flórez, la GRAN Renée Fleming, Bryn Terfel, Dimitri Hvorostorsky i Ramón Vargas, con estos grandes de la opera no se puede pedir más

  2. Salarino:
    Lo del catalán me sale de manera espontánea, sin pensar que este blog es internacional. Si necesitas cualquier aclaración o ampliación a las tres óperas, estoy a vuestra absoluta disposición.
    Bona nit

  3. Salarino, esta entrada es del nuevo colaborador del blog: Ximo. Espero que te haya gustado…

    La Juive la ha grabado France Musiques y la retransmitirán el 21 de Abril. Todo el mundo coincide en destacar a las dos prime donne.

  4. La Juive me encannnta, gracias por los videos… Con tu (estupendo) post, además, he comenzado mi curso de Aprenda Catalán en Tres Óperas 🙂

  1. Pingback: John Osborn, canta Rossini. « IN FERNEM LAND

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: