Violeta Urmana, #10

Ayer por la noche asistí al recital de Violeta Urmana en el GTL, con un programa que incluía en su primera parte piezas de Rossini, Bellini, Liszt y Mahler y una segunda parte con piezas de Duparc, Chaikovski y Strauss.

Uno de los atractivos de la voz de Violeta Urmana es su amplio rango vocal, la belleza de su voz y el volumen de la voz. Quizá por eso los compositores elegidos para iniciar el recital me parecieron demasiado ligeros para la densidad de su voz que al principio del recital estaba algo fría. Al final de esta parte interpretó los lieder Des Knaben Wunderhorn de Mahler cuando la voz ya estaba en su sitio.

La segunda parte empezó intimista con las canciones de Duparc aunque eché en falta un punto de emotividad. Lo mismo puede decirse de las dos canciones de Chaikovski. Los Vier Lieder de Strauss en el bloque final hicieron que el recital acabara con algo de más intensidad.

Violeta Urmana ofreció cuatro bises al final del recital: Vissi d’arte de Tosca, el lied Schlechtes Wetter de Strauss, Suicidio de La Gioconda y Coplas de Curro Dulce de Obradors.

Como véis los bises poco tenían que ver con la tónica del recital y únicamente han servido para poner en evidencia la amplitud de su registro, especialemente en Suicidio de La Gioconda.

Yo sólo puedo preguntarme por qué no dedicar todo el recital a arias de ópera y dar al público algo más intenso, en este caso, que un recital de lieder.

Publicado el 5 octubre 2010 en Temporada y etiquetado en , , , , , . Guarda el enlace permanente. 9 comentarios.

  1. Bona tarda, Jo per sort o per desgràcia fugeixo dels recitals ja que a vegades perdo escoltar bones veus , en els abonaments els dono a la familia… Ja que lo millor SEMPRE són els bisos , que són àries d’òpera , ja que els lieders a la nit, em fan dormir…I aixòq ue venen bones veus, Violeta U. , Jonas K.
    Una salutació

    Jordi

    • Jordi, està claríssim que si hi ha un gènere que no t’agrada és millor no anar-hi…

      A mi sí que m’agrada el lieder i la veritat, trobo a faltar el desaparegut cicle de lieder de Caja Madrid que es va deixar de fer per manca de públic si bé a Madrid compta amb una molt bona audiència…

      Sort que de tant en tant hem vist molt bons recitals, sense anar més lluny el recital de Thomas Quasthoff… On un públic molt concentrat i gens sorollós va ajudar a que fos una vetllada per al record…

      Si el cantant és bon liederista paga la pena, encara que a vegades això no és així i ens hem d’esperar a les propines…:-/

  2. Mei, estem d’acord, si vol endur-se’n l’èxit amb el bisos, que faci tot un recital d’òpera amb piano i llestos.
    Potser fins i tot s’omplirà més el teatre. Fixa’t que cada vegada que ens ha vingut a fer un recital, la plantilla és la mateixa.

    • Sí, la veritat és que ahir em preguntava per què s’encaparren en fer aquesta mena de coses…

      Al capdavall el públic del Liceu no és gaire liederista, si els programes fossin més operístics potser els abonats no passarien d’anar a aquests recitals i estaria fins i tot més ple…

  3. Hola Mei.
    Ja fa temps que et vaig escriure via correu. Em va agradar molt que em contestessis i, com em vas dir, directament ja t’escric per aquí.
    Jo, ahir, també hi vaig anar. He de dir que em va sorprendre molt la veu, i sincerament em va agradar. Però el que encara no entenc és perquè tenen l’objectiu de fer gairebé un programa totalment liederista…

    • Hola Quim, jo crec que es pot fer un recital de lieder i donar com a propines altres lieder més impactants o més emotius fins i tot…

      El primer cop que vaig sentir en recital de lieder a la Damrau em va deixar estabornida i recordo que com a propines va cantar uns altres lieder espectaculars que van posar el públic dampeus… No cal recórrer a les àries per a deixar al públic espatarrat…

  4. Jo penso que els cantants quàn contractan per un recital cantan exactament el que els hi ve de gust,potser el teatre té alguna cosa a dir-hi però a la fí el que passa es el que tenim gairebé sempre.Urmana em va agradar,té una veu (per a mi ) xisclanera però arriba a tot arreu i el que més em va agradar va ser el frasseig.Sí que es cert que esperem quelcom de rutinari en aquests recitals peró els que hi anem sabem el que ens trobarem.Per cert!!! Vaig veure “in person” a Joaquim i Colbran i estava més contenta que un ginjol.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: