Poplavskaya canta Verdi
El pasado 10 de Junio tenía lugar el estreno de Il Trovatore en La Monnaie de Bruselas. La producción a cargo de Dmitri Tcherniakov y bajo la dirección musical de Marc Minkowski.
Escuchemos la voz ancha de Marina Poplavskaya, como Leonora, en su aria inicial del primer acto, Tacea la notte placida y la cabaletta Di tale amor che dirsi. Sylvie Brunet-Grupposo interpreta a Ines.
Publicado el 16 junio 2012 en General y etiquetado en 2011-2012, Ópera, La Monnaie, Poplavskaya. Guarda el enlace permanente. 19 comentarios.
GTL Torn T 
Caramba es lo mejorcito que le he oído a Marina Poplavskaya.Parece ser que la extensión del fiato ha mejorado claramente.Algunos picados son francamente bonitos y el agudo aunque problemático y un punto desagradable ya no tiene aquella lúgubre timidez exasperante.Desde el punto de vista emocional está correcta pero algo escasa.Me gustan las Leonoras más lanzadas,no me acabo de imaginar que esté loquita por los huesos de Manrico.La reacción del público no es demasiado entusiasta.En cuanto a la producción parece ser que grandes directores de escena de la actualidad se estan interesando por el drama romántico de Garcia Gutierrez musicado por Verdi.Por ejemplo Calixto Bieito en Hannover,David MacVicar en el Met ,Dmitry Tcherniakov en La Monnaie y la próxima temporada Olivier Py en BSO de Munich con Kaufmann y Harteros.Tengo muchas ganas de ver esta producción de Il Tovatore.
Hola, dandini, como decía en otro comentario Marina Poplovskaya va encontrando la manera de controlar la voz y creo que a la larga nos sorprenderá…
En cuanto a la emoción en el canto va ligado a su personalidad que, la verdad, no es muy extrovertida, veremos si en eso mejora con el tiempo…
Cuando acabe de ver la producción ya comentaré algo…
Benvolguda Mei,
Tot i que hi ha certes carències en la zona aguda de la tessitura, crec que s’encaixa prou bé al concepte de veu verdiana.
Aprofito per preguntar-te si has escoltat en directe a la Jane Archibald. Fa temps que vaig sentir el seu cd dedicat a Haydn i em va causar molt bona impressió i, va donar la casualitat que ahir vaig sentir-la una estona interpretant Semele de Handel i realment va ser prou agradable. Posseeix un color de veu molt agradable i no es queda curta en el moment de fer coloratures. En definitiva, crec que pot ser una cantant a seguir si realment la veu en directe sona tan bé.
Salutacions!
Hola, tenorino, ja vaig comentar al bloc el disc dedicat a Haydn…
La vaig sentir en directe a principi de temporada a Der Rosenkavalier a La Scala, també comentat al bloc, i em va deixar una grata impressió, el seu timbre s’assembla al de la Damrau…
Mei, ni restriccions, ni res de res. la palla mental del Sr Dmitri Tcherniakov és de dimensions descomunals.
S’ha de veure per creure.
Horrorós és poc.
Bé, li donaré un cop d’ull més tard perquè ara no ho puc veure, ja deixaré dita alguna cosa demà… ja m’ha sobtat això dels papers repetits…
Veu verdiana, interessant, una mica massa preocupada per no esgarrar-la a la zona més aguda, sempre problemàtica i que aquest dia tenia bastant ferma i segura.
No m’ha agradat gaire la direcció de Marc Minkowski, que decididament ja dirigeix tots els repertoris.
Sylvie Brunet-Grupposo canta l’Azucena, segons el web de La Monnaie
http://www.lamonnaie.be/fr/opera/154/Il-Trovatore
Hola, Joquim, com bé dius la Poplavskaya té una veu prou verdiana però, degut a l’amplada de la veu, no acaba de reeixir en el seu control. Això fa que, a vegades, tingui problemes amb els aguts que se li descontrolen. Jo crec que encara pot millorar.
En quant al repartiment, a la web de La Monnaie no surt el repartiment complet, comentar-te que la Brunet-Grupposo fa la Ines a més de l’Azucena i en Didyk també fa un missatger i Ruiz, papers secundaris, a més del Manrico, suposo que com a mesura de reduir costos.
Ben curiós Mei, s’estalvien cantants i es gasten els diners en una producció, que em sembla, per les fotos, massa cara.
Joaquim, no jutjaré la producció sense haver-la vista, com a mínim té una escenografia, no com al darrer Trovatore que vam veure al Liceu.
Admiro la decisió de la ROH que ha prescindit de l’horrible coproducció, amb la ONP i La Scala, de La donna del Lago de Lluís Pasqual. Segur que la de la propera temporada serà millor.
Fins i tot en Furlanetto a més de Ferrando fa d’un vell gitano…
Pobres cantants que busquen una oportunitat o que no poden assolir primers rols, els deixen sense feina.
Ho trobo molt fort i terriblement injust, per això et deia que no sembla que hagin estalviat res en una producció que demà et diré si m’ha agradat o no, però que visualment és contundent. per l’escenografia no s’estalvia?
A veure si la puc veure demà amb tranquil·lament i en parlem…
En quant a l’escenografia vols dir que t’estimes més uns telons que alguna cosa que no sigui tan abstracta…?
Altra cosa serà si t’agrada el plantejament de Dmitri Tcherniakov…
El que jo m’estimaria és que no retallessin amb els cantants i no en les produccions escèniques.
De la producció ja en parlarem, però no pinta bé, gens bé.
La veritat és que a mi també m’ha sobtat el repartiment sense comprimaris, això de les estalvi de costos és només una suposició meva…
Torno a ser jo,Mei.He mirat el blogroll i en el primer que comentes el Cyrano de Plácido hi han fotografies ón signa alguna cosa a una noia Ets tú???Sigui qui sigui es bonica de veritat.
Gràcies,Mei com sempre
Hola, Kàtia, es sembla que et refereixes a una amiga meva de Madrid…
Hola,Mei,jo no hi entenc però em sembla una veu freda.Qué et sembla???.Aquesta ària es emotiva i em dona la sensaciò que es limita a cantar-la no a interpretar.
Hola, Kàtia, aquesta ària té el problema de què es canta de bon principi…
Cada cantant és com és, i tot és qüestió de gustos… cal reconèixer però que la Poplavskaya no és una intèrpret que sigui molt emotiva, potser part de la seva fredor es deu al seu caràcter rus, així i tot la seva veu sempre m’ha cridat l’atenció.